Viu el LAM 2020 a les Xarxes Socials i sigues LAMfluencer! 🙂
Fes servir el hashtag #11LAM!
Des d'aquí podràs accedir al LAM 2020 en directe
el 19 de novembre a les 10:00h
Ponents del LAM 2020

Beatriz Franco
Cuerpo Facultativo de Archivos del Estado desde el año 2002.
Secretaria del Consejo de Archivos de la Comunidad de Madrid.
Miembro ejecutivo del Grupo de Expertos en Descripción Archivística (EGAD) del Consejo Internacional de Archivos (CIA) desde el 2012. Con anterioridad, miembro del Comité de Buenas Prácticas y Normalización, que ha desarrollado las normas técnicas de descripción archivística del CIA, desde el 2004.
Co-coordinadora del Proyecto para la elaboración e implementación de un Modelo de Gestión Documental y Administración de Archivos en el marco de la Red de Transparencia y Acceso a la Información Pública.
Participación en numerosos Congresos y Jornadas profesionales.

Marta Sáez Pla
Al llarg de la meva carrera professional m’he anat formant en l’àmbit de la comunicació cultural i, en concret en la comunicació digital. En aquest darrer àmbit, he estat responsable de la comunicació del Museu d’Història de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb la posada en marxa dels canals de comunicació digital del segon i d’Arqueoxarxa, juntament amb l’elaboració del pla estratègic del MAC en línia 2012-2014 i el pla de comunicació de la Xarxa.
Actualment, soc responsable de comunicació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya des d’on es gestiona el projecte de comunicació digital de patrimoni.gencat

Pilar Campos
És coordinadora i tutora de projectes del Màster de Gestió Documental i Informació a les Empreses, col·labora en les publicacions de l’Associació d’Arxivers de Castilla y León, i vocal de comunicacions de l’Associació d’Axivers – Gestors de Documents de Catalunya.

Joaquim Daban i Massana
Des de l’any 1992 i fins a l’actualitat, és el cap del servei d’arxiu municipal de Lloret de Mar, des d’on ha vetllat per la recuperació i difusió del patrimoni documental del municipi, i des d’on ha impulsat l’estudi de la documentació administrativa que facilita, d’una banda, la introducció d’un sistema de gestió documental i, de l’altra, la implementació de l’administració electrònica per a l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Isaac Àlvarez i Brugada

Xavier Carmaniu Mainadé
Doctor en Història per la Universitat de Girona, s’ha especialitzat en la divulgació i comunicació de temàtica històrica i patrimonial. Ha col·laborant en diversos mitjans de comunicació i actualment ho fa a Sàpiens i a la Cadena SER.
També ha publicat diversos llibres i ha comissariat exposicions.

Remei Perpinyà Morera

Arantxa Soroa

Antoni Laporte
Director tècnic del l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Suport als equipaments patrimonials de Catalunya en el coneixement dels seus visitants.
Professor convidat a diversos cursos de màster i postgrau universitari en els següents temes: planificació estratègica, màrqueting del patrimoni cultural i estudis de visitants
Economista i màster en Gestió i Polítiques Culturals

Miguel Ángel Ruiz
Historiador i músic. Divulgador cultural com »el barroquista ».
Director de l’Màster en Educació en Museus i Espais Culturals de la Universitat Miguel de Cervantes.
Membre de el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), sent Expert del seu Comitè Internacional d’Espais de Religió i ritual (PRERICO). També forma part de el Consell Internacional de Museus (ICOM). Secretari i Vocal de Patrimoni Històric de la Fraternitat Internacional de l’Camí de Sant Jaume (FICS) i president de l’Comitè Científic de la Via Mariana.

Martín Virtel
Sóc alemany amb ment i cor argentinizados des de jove, quan vaig viure la transició a la democràcia a Buenos Aires. Vaig estudiar i em vaig formar en Ciències Polítiques i Periodisme a Alemanya i el Brasil. Visc a Hamburg, Alemanya.

José Luis de Vicente

Ana María Pazos
La seva experiència professional la ha portat a treballar com a Técnica superior de arxiu en diverses Conselleries de la Generalitat de Catalunya del 2005 al 2015; de Responsable d’Arxiu i Gestió Documental a l’ Arxiu Municipal de Barcelona de 2015 a 2019.
Actualment, exerceix com a cap del Servei de Coordinació de Centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Com a tal, és responsable de la Coordinació d’equipaments i instal·lacions dels centres i serveis de l’Arxiu Municipal ; l’ Elaboració de propostes per a la difusió i comunicació del patrimoni documental i de l’ Administració del sistema informàtic per al tractament, gestió i descripció dels fons documentals.
Estudiar als usuaris digitals
Segons l’enquesta d’Arxius elaborada per la Generalitat de Catalunya, el 2017 gairebé el 70% de les consultes als arxius depenents de les administracions locals es van fer a través de la web. Internet és doncs la principal via de consulta, així com el principal canal de comunicació dels arxius.
La ponència presentarà metodologies per conèixer els usuaris digitals dels arxius municipals. El volum, les seves característiques, els seus interessos i opinions. Es presentaran metodologies per poder conèixer aquests aspectes dels usuaris digitals, tant les enquestes o les entrevistes online, així com les mètriques per avaluar el tràfic i les característiques dels usuaris de la web dels arxius, com algunes eines per conèixer el nivell de participació així com les opinions que circulen per les xarxes socials.
La situació actual marcada per la pandèmia de la COVID-19 fa més urgent que mai el coneixement dels usuaris digitals, tant per conèixer els seus interessos i necessitats com per decidir lla millor estratègia per comunicar-se amb ells.
Mejorar la recuperación de la información: Records in Context
Millorar la recuperació de la informació: Records in Context
La descripció constitueix una funció essencial en el tractament de la informació arxivística. Gràcies a ella es facilita l’accés als arxius ia la informació sobre els documents mitjançant instruments descriptius, així com la comprensió de l’context i contingut dels documents, la seva procedència, les funcions de les quals són reflex, els assumptes dels quals tracten i les seves característiques.
D’una encertada descripció dependrà la posterior recuperació i ús dels documents. El procés descriptiu permetrà oferir als arxius serveis de qualitat d’acord amb les actuals demandes de la societat i dels ciutadans (la transparència, el govern obert, la rendició de comptes, etc. no tenen sentit si no s’assenten en una adequada gestió dels documents i recuperació de la informació).
Una adequada creació de descripcions normalitzades millorarà l’intercanvi de dades i informació, fonamental en l’actual món tecnològic i d’interoperabilitat.
Què es pretén aconseguir amb el desenvolupament a nivell nacional i internacional de models conceptuals de descripció arxivística? Quins és el propòsit de l’Model Conceptual il’Ontologia en desenvolupament pel Consell Internacional d’Arxius?
En aquesta ponència pretenem donar a conèixer la metodologia en l’elaboració dels models conceptuals de descripció arxivística, els seus avantatges, el propòsit dels mateixos, així com l’agenda i objectius de l’Comitè que treballa en el seu desenvolupament
Més enllà de la digitalització: visualització de dades
Un cop disponibles en format digital, els arxius estan a punt per a una nova classe d’anàlisi i presentacions. Infografies i aplicacions interactives permeten que el material arxivat sigui explorat i presentat des d’angles no tradicionals, obrint nous camins per a l’exploració, el coneixement i l’ensenyament.
En aquesta ponència, presentaré una varietat d’exemples d’anàlisi i visualització interactiva elaborats a partir de dades disponibles en arxius, des dels molt elaborats fins als més simples, presentant un primer intent de catalogar aquest «art veraç» ( «The Truthful Art», en les paraules del gran mestre de les visualitzacions Alberto Caire).
A més de veure els exemples, parlaré d’eines per gestionar, analitzar i visualitzar dades que estan a l’abast dels no-especialistes, per tal de motivar el els participants a explorar aquest espai a partir de les dades de què disposen en els arxius en els quals treballen. Elaborar una infografia interactiva no és molt més complicat d’enviar un tuit.